Madoff és marxista

Marxista en el sentit de les teories de Karl Marx, vull dir; tot i que algunes de les coses que estem veient al voltant de la crisis econòmica poden encaixar perfectament dins d’aquella famosa frase de Groucho Marx, “Aquests són els meus principis; sinó l’agraden, en tinc d’altres”. Així es podria explicar la fervient reconversió a l’intervencionisme estatal viscuda pels mes exacerbats defensors del lliure mercat. Tot per salvar el benestar general, es clar.

Però m’estic dispersant. Tornant a les teories de K. Marx, és evident que les seves lectures politiques d’un sistema socialista que portaria igualtat, benestar i llibertat a nivell mundial van fracasar de forma estrepitosa. Un somni que va acabar convertint-se en una pesadilla per milions de persones arreu del món. Ara bé, hi ha algunes teories de Marx que, a la vista dels recents aconteixements, no semblen tant agosserades. Una d’elles, el materialisme històric, planteja analitzar cada tipus de societat a partir del seu sistema de producció específic, com l’esclavisme, el feudalisme, i, a les societats modernes, el capitalisme. Dins d’aquesta teoria, Marx planteja que historicament han estat les contradiccions de cada sistema les que li porten necessariament al colapse i a un canvi de model.

En un principi, segons Marx, els diners són una eina per facilitar l’intercanvi de mercancies, una entelequia que no té cap valor. Però la mateixa dinàmica del capitalisme acaba pervertint la funció dels diners. A mida que el fluxe monetari es va fent més gran, els diners deixen de ser una eina per convertir-se en un valor en si mateix. Els mateixos diners fan diners.

Exemples d’aquest procès en tenim molts. La Borsa n’és un. Una institució que en un primer moment havia de generar un ingrès segons la producció real d’una empresa, s’acaba convertint en un mecanisme d’especulació, on les pujades o baixades en la cotització d’una empresa res tenen a veure amb el valor productiu de la mateixa. O, per citar quelcom més proper, l’especulació immobiliaria. Comprar una propietat i vendre-la una vegada i una altra s’ha convertit a la nostra societat en sinònim de riquesa, sobre tot en algun petit país que tots coneixem.

El problema vé quan aquesta especulació deixa de ser un fenomen residual i es converteix en el motor de tot un sistema. La riquessa no surt de la transformació feina del treball de l’home, sinó que es converteix en una ilusió dificilment mesurable, fins el dia que explota. Els sona? Per ser teories escrites per un home mort fa 125 anys no està pas malament.

Si hem de creure les teories de Marx, aquesta crisi és la demostració d’un sistema que no funciona i Madoff, el malvat Madoff no és, com s’ens han explicat, un cos estrany del sistema, una anomalia. No, Madoff és el resultat quimicament pur d’un sistema que premia la riquesa sense producció, la seva joia de la corona, la persona que fins fa un més servia com a model i ara és un proscrit. En tot cas, un exemple viu de les teories marxistes.

Pot ser Marx tingues raó, pot ser no. Si ho estava, ja ens podem preparar. El que si valdria la pena treure en net és que la veritable riquesa només surt del mateix lloc de sempre, de l’esforç i el treball.

En tot cas, em sembla que, per ser el primer article, pot ser m’ha quedat una mica massa dens. Per aquells que vulguin una explicació més divertida de la crisi , els recomano veure el video del costat, on un parell de còmics britànics ens donen la seva visió. Els asseguro que riuran, al menys aquells que no tinguin inversions en hedge funds..