dijous, 10 de setembre de 2009

PER UNA MERITXELL LAICA, POPULAR I CIUTADANA


Aquest passat dimarts vaig sentir-me una mica com Will Smith a “Soy leyenda”. En baixar al carrer, vaig trobar-ho tot tancat i més banderes penjades a les faroles que persones passejant. Havia explotat la pandèmia de la grip A i jo sense enterar-me? No, vaig caure, és Meritxell.

Durant tots els anys que porto a Andorra, sempre m’ha causat sorpresa la poca relevància que, al carrer, provoca el Dia de Meritxell, si ho comparem amb esdeveniments com la Diada a Catalunya, el Aberri Eguna, a Euskadi o el Dia de la Hispanidad a Espanya. Em podeu rebatre, amb tota la raó, que la festa nacional es celebra el Dia de la Constitució. Però és que, si som sincers, aquest esdeveniment encara mou menys gent. I no es pot negar que, per història i tradició, te, o hauria de tenir, molt més pes el Dia de Meritxell. De fet, el problema és que cap dels dos dies tenen un gran impacte social com a esdeveniments revindicatius de l’andorranitat.
Pel que respecte al dia de Meritxell, crec que les institucions s’han quedat estancades i no han evolucionat al ritme d’aquest país. Perquè, a dia d’avui, una celebració religiosa catòlica, amb liturgia inclosa, no representa a la majoria sociològica de l’Andorra actual. I dificilment ens podem vincular o participar a allò que no ens representa; menys encara quan tradicionalment el bisbe aprofita aquest dia per donar el seu particular punt de vista sobre el que necessita el país. Com deia aquell, per anar a misa, m’en vaig a la platja.

I el Dia de la Constitució es viu com un acte principalment polític, on només aquells que participen activament en aquest àmbit tenen quelcom a celebrar. Tampoc ajuda molt a revindicar la seva importància i fer participar a la ciutadania que no es consideri aquesta festivitat d’obligament compliment.

Però un país necessita una celebració on pugui recordar i premiar els seus valors, on es reforcin els llaços que uneixen als seus ciutadans. Els ritos enforteixen els nostres hàbits, i les festes són la manera més lúdica i divertida de fer-ho. Ara bé, perquè una festa sigui un èxit, la música ha d’anar al gust de tots, o al menys de la major part dels assistents. I no crec que una liturgia religiosa particular o un conclave de polítics sigui, ara mateix, una melodia que faci ballar a la majoria dels andorrans.

Donem un altre aire al Dia de Meritxell, sense eliminar res però afegint coses que puguin sumar més participants. Convertint-la en una celebració laica i pels ciutadans, s’asemblarà molt més al que ara és Andorra, i segurament molta més gent vindrà a la festa, que d’això es tracta finalment, o no?.

Cap comentari:

Publica un comentari