dijous, 3 de setembre de 2009

VOTA, VOTA, IDIOTA


Això cantaven allà pels 80 un dels grups de punk més destacats de la meva generació, volguent deixar clar que votis o no poques coses han de canviar realment al sistema establert pels poders fàctics. Tot i que el missatge nihilista del punk te part de raó i la democràcia dista molt de ser una eina perfecta, és de llarg el millor sistema descobert fins ara, i, com al cas d’Obama als EUA, una eina per visualitzar la voluntat de canvi d’una societat.

Mentres tant, a les nostres muntanyes, una vegada més, torna a les portades dels diaris la possibilitat de permetre el vot als residents a Andorra, ara mitjançant un conveni amb l’Estat espanyol equiparant el vot dels andorrans a les municipals de l’Estat veí amb el dels residents a les comunals. Un dels temes recurrents d’aquest país, com l’aeroport, el metre aeri o el tamarro.

La resposta del cos polític andorrà, no ens hem d’enganyar, no ha estat en aquesta ocasió molt diferent de les anteriors. En primer lloc, estan aquells que parlen d’excessiva influència en els comicis com a motiu per no donar el dret de vot als residents a les comunals. Anem a veure si ho he entès be. Si som pocs i per tant no podem modificar de cap manera l’status quo, aquí si podríem votar. Però en el moment en que som molts i el nostre vot representaria alguna cosa, doncs millor que no votem. O sigui, si és per decorar, podem tenir dret a votar, però si hem de tenir un pes real, millor que no. Un criteri molt democràtic.

El tema de la influència dels vots dels residents te una segona lectora encara. Si som molts i podem influir i això no és bó, dedueixo que deu ser que la nostra influència no és bona. O sigui, que els residents som una mala influència, com la música heavy pel jovent. Estem preparats per treballar, cotitzar a la CASS, pagar el foc i lloc, etc.. però no tenim criteri per decidir qui ha de dirigir els nostres comuns. Però és que algú es pensa que no volem, com tothom que viu aquí, el millor per aquest país? O pot ser no tenim la preparació intel·lectual per discernir el millor pel país. Una mica com a les dones al segle XIX, quan no se les deixava votar perquè no tenien prou criteri, oi?


Una segona corrent d’opinió ha estat que seria més correcte permetre el vot mitjançant la nacionalització dels residents i no amb acords amb altres països. Totalment d’acord, però ves per on, aquest és un altre tema del qual se’n parla molt però no s’avança mai. Si fos malpensat diria que perquè realment mai hi hagut una intenció de facilitar un accés més ràpid dels residents al passaport andorrà.

I un tercer grup de veus venen a dir que ara mateix el país te d’altres prioritats, com sortir de la crisi econòmica i de la llista de paradisos fiscals. De nou, totalment d’acord. Però també es curiós que sempre sembla haver d’altres prioritats per davant del vot dels residents; les eleccions generals o comunals, la negociació sindical, o la caça de l’isard, el que sigui menys tractar del vot dels residents.

Al final, un acaba per sospitar que el que passa és que la majoria política d’Andorra no vol ni voldrà donar el dret de vot als residents, perquè no els interessa dona representació a la majoria dels treballadors d’aquest país. El que vulgui, que vingui i treballi, i el que no, que s’en vagi. Però com que això sona molt políticament incorrecte, doncs ho emboliquen d’expressions més suaus o, segons com, més hipòcrites.

Però no em feu cas, aquestes teories deuen ser cosa de la meva falta de criteri, que precisament és per això que no puc votar, es clar.

Cap comentari:

Publica un comentari