Estimat Mossèn Ramon de Canillo,
En primer lloc, agrair-le que hagi respòs al meu article, perquè és la confrontació de punts de vista diferents la que ens permet ampliar els nostres coneixements. Li he de reconèixer que el seu escrit em va emocionar, perquè les seves paraules transmeten una profunda estima per la Diada de Meritxell i tot allò que representa. I aquest sentiment, més enllà de que un el pugui compartir o no, val molt i més encara en el temps que corren, on tot lo material sembla prevaldre per sobre dels valors.
Espero que del meu article no hagi deduït que volia fer de menys la Diada de Meritxell. Ningú pot negar que molta gent es movilitza en aquest dia, i molta més es sent vinculada tot i no poder participar-hi. Si li vaig fer pensar el contrari, nomes puc dir que la meva vehemència és un caracter de joventut que els anys no m’han pogut canviar.
Dit tot això, intentaré aclarir el meu punt de vista. Considero que la Diada de Merixell, tot i ser un acte que mou molt gent, no representa la totalitat del que avui és Andorra. Segurament, fa anys, quan Andorra era un país i una societat amb un caràcter fortament religiós, tothom podia sentir com a seva la Diada de Meritxell. Però aquest temps ha passat.
Feia vostè servir l’exemple del matrimoni, on dues persones es converteixen en una, sense deixar de ser dos. Al meu parer, Andorra ha viscut un procés similar, però en la direcció contrària. Fa anys, la societat civil i la religiosa eren a Andorra, com a pràcticament tot el món, una unitat indivisible. I així es veia traduït als rituals més representatius de la vida individual i social, com el naixement, el matrimoni, la mort, que eren inseparables d’una concepció religiosa del món.
En primer lloc, agrair-le que hagi respòs al meu article, perquè és la confrontació de punts de vista diferents la que ens permet ampliar els nostres coneixements. Li he de reconèixer que el seu escrit em va emocionar, perquè les seves paraules transmeten una profunda estima per la Diada de Meritxell i tot allò que representa. I aquest sentiment, més enllà de que un el pugui compartir o no, val molt i més encara en el temps que corren, on tot lo material sembla prevaldre per sobre dels valors.
Espero que del meu article no hagi deduït que volia fer de menys la Diada de Meritxell. Ningú pot negar que molta gent es movilitza en aquest dia, i molta més es sent vinculada tot i no poder participar-hi. Si li vaig fer pensar el contrari, nomes puc dir que la meva vehemència és un caracter de joventut que els anys no m’han pogut canviar.
Dit tot això, intentaré aclarir el meu punt de vista. Considero que la Diada de Merixell, tot i ser un acte que mou molt gent, no representa la totalitat del que avui és Andorra. Segurament, fa anys, quan Andorra era un país i una societat amb un caràcter fortament religiós, tothom podia sentir com a seva la Diada de Meritxell. Però aquest temps ha passat.
Feia vostè servir l’exemple del matrimoni, on dues persones es converteixen en una, sense deixar de ser dos. Al meu parer, Andorra ha viscut un procés similar, però en la direcció contrària. Fa anys, la societat civil i la religiosa eren a Andorra, com a pràcticament tot el món, una unitat indivisible. I així es veia traduït als rituals més representatius de la vida individual i social, com el naixement, el matrimoni, la mort, que eren inseparables d’una concepció religiosa del món.
Però, a dia d’avui, crec que la realitat social d’aquest país ha canviat i l’evolució dels mateixos rituals ens serveixen com a mostra. El nombre de batejos, comunions, matrimonis i enterraments de caràcter catòlic baixa dia rere dia, i paral·lelament augmenta el nombre dels matrimonis civils, parelles de fet, divorcis, nens no batejats, etc.. El catolicisme ha deixat de ser la guia en la vida de molta gent i, tot i que es pot valorar positiva o negativament aquest canvi, és un procés que cada dia va a més. Això considero que és una realitat innegable.
Per tant, si la societat ha canviat, també ho han de fer els símbols que li serveixen com a representació. Molts del que vivim en aquest país tenim creences diferents i això ens fa molt difícil sentir-nos representats en una celebració com la Diada de Meritxell, que te un caràcter fortament religiós.
I és aquí on venia a dir al meu anterior article que faria falta una mena de Diada de Meritxell laica, sense cap tipus de component religiosa, de manera que tots els que vivim i ens estimem Andorra poguéssim participar junts, sense diferències, celebrant i reforçant els valors que ens uneixen. Això no vol dir que calgui canviar la forma en que es celebra actualment la Diada de Meritxell, que, per tradició i pel que representa per molts, ha de respectar-se. Una solució podria passar per donar un caràcter més ciutadà, més participatiu i més festiu a la celebració de la Constitució, que ara sembla més aviat quelcom reservat als polítics. Perquè la Constitució, a diferència dels llibres religiosos, si és un conjunt de normes fetes i aprovades per tots a partir del mutu acord i que a tots ens vinculen i ens donen drets per igual. La societat moderna es construeix al voltant d’una constitució i no d’un llibre religiós, sigui aquest el que sigui, i així s’hauria de celebrar.
Espero al menys haver-me expressat d’una forma més entenedora aquesta vegada, ja que estic segur de no haver-li convençut. Per terminar, li agraeixo molt la invitació per participar a l’acte de l’Orfeó de la Gent Gran d’Andorra la Vella, però malauradament no hi seré a Andorra en aquelles dates. En tot cas, espero tenir més endavant l’oportunitat de conèixe’ns i parlar sobre aquest i altres temes, que de ben segur resultarà molt enriquidor.
Cordialment,
Per tant, si la societat ha canviat, també ho han de fer els símbols que li serveixen com a representació. Molts del que vivim en aquest país tenim creences diferents i això ens fa molt difícil sentir-nos representats en una celebració com la Diada de Meritxell, que te un caràcter fortament religiós.
I és aquí on venia a dir al meu anterior article que faria falta una mena de Diada de Meritxell laica, sense cap tipus de component religiosa, de manera que tots els que vivim i ens estimem Andorra poguéssim participar junts, sense diferències, celebrant i reforçant els valors que ens uneixen. Això no vol dir que calgui canviar la forma en que es celebra actualment la Diada de Meritxell, que, per tradició i pel que representa per molts, ha de respectar-se. Una solució podria passar per donar un caràcter més ciutadà, més participatiu i més festiu a la celebració de la Constitució, que ara sembla més aviat quelcom reservat als polítics. Perquè la Constitució, a diferència dels llibres religiosos, si és un conjunt de normes fetes i aprovades per tots a partir del mutu acord i que a tots ens vinculen i ens donen drets per igual. La societat moderna es construeix al voltant d’una constitució i no d’un llibre religiós, sigui aquest el que sigui, i així s’hauria de celebrar.
Espero al menys haver-me expressat d’una forma més entenedora aquesta vegada, ja que estic segur de no haver-li convençut. Per terminar, li agraeixo molt la invitació per participar a l’acte de l’Orfeó de la Gent Gran d’Andorra la Vella, però malauradament no hi seré a Andorra en aquelles dates. En tot cas, espero tenir més endavant l’oportunitat de conèixe’ns i parlar sobre aquest i altres temes, que de ben segur resultarà molt enriquidor.
Cordialment,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada