Fa uns dies, parlant de les properes eleccions generals, un amic em va demanar la meva opinió professional sobre el panorama electoral. A la pregunta de què faria si fos assessor polític d’algun dels partits, li vaig contestar:
Si fos assessor polític del PS, estaria bastant preocupat. Fa uns mesos, l’estrategia estava clara i els socialistes podien dibuixar un panorama bastant il·lusionant de cara a guanyar les eleccions. Un govern lliberal desgastat pel pas dels anys, per la crisi econòmica i pels problemes interns, i un escenari bipartidista on el PS es podia vendre com l’única opció de canvi, la paraula màgica des de que l’Obama s’ha convertit en president del EUA. Però de cop surten dos nous projectes polítics, i tota aquesta estrategia queda en fora de joc. Aquests dos nous partits s’ubiquen al centre i, com no, també s’agafen a la bandera del canvi. Per empitjotar les coses, els candidats d’aquests dos nous projectes són joves i fotogènics, amb una imatge moderna, professional i dinàmica (o aixo diuen), molt més atractiva que la del Sr. Bartomeu. I la imatge, com ha demostrat l’Obama, fa molt.
I, el que resulta encara més preocupant, aquests dos nous partits s’ubiquen en un hipotètic centre ideologic, deixant només la banda esquerra al PS, quant Andorra és un país sociologicament allunyat de l’esquerra més clàssica. Caldria ser un Messi de la política per guanyar unes eleccions jugant tant escorat a l’esquerra.
I si fos assessor polític del PLA? Doncs, per continuar amb el símil futbolístic, per els arriva el moment de jugar a la contra. El canvi està de moda, ja ho hem dit, però sembla ben difícil enganxar aquesta etiqueta a un candidat, l’Albert Pintat, que repetirà com a cap de govern i a un partit que ha estat dirigint el país durant més d’una decada de forma ininterrompuda. Si fos assesor del PLA, tindria clar l’argument amb el qual adreçar-me a l’electorat; davant d’un panorama de crisi, a qui s’estima més tenir al davant del Govern, una persona amb o sense experiència? Perquè tal i com pinten les coses, no es moment per anar fent experiments. I, a més a més, tothom sap que un canvi de govern, i més si comporta un canvi de partit al capdavant, provocaria temporalment una paràlisi en el funcionament institucional. Per tant, votar PLA seria assegurar actuacions per treure el país endavant amb immediatesa. El repte està en vendre aquesta formula d’una forma atractiva a l’electorat, donat que els rivals diran que és aquesta mateixa formula precisament la que ens ha portat on estem.
I si fos assessor dels nous projectes de centre? Doncs la meva principal preocupació seria trobar un element diferenciador, un avantatge competitiu sobre l’altre. Perquè tots dos semblen massa similars, oi? Ideologicament de centre, amb cares noves al capdavant, amb el concepte, una altra vegada, del canvi com a banderin de enganche pels votants; quina diferència hi ha entre votar ApC i Nou Centre? I un producte que no es diferencia és un producte que no crida l’atenció i que, per tant, la gent no compra.
Si fos, més específicament, assessor d’Andorra pel Canvi, començaria a treballar arguments per contrarestar el que probablement serà el retret més gran dels meus adversaris, i és que el Sr. Nomen no és més que un home de palla. Poc canvi, diran els seus adversaris, pot representar un projecte on darrera del candidat tenim les mateixes cares i els mateixos interessos de sempre. A més, serà operatiu el Govern d’un partit amb tants interessos particulars de grups i persones?. Probablemet per aquest motiu hem vist les últimes setmanes al Sr. Nomen tant als mitjans, intentant posicionar-se com a única cara visible, i deixar en un segon o tercer terme a tots els grups d’interessos que té darrera.
Si fos assessor polític dels Verds, tindria que lluitar, més que mai en aquestes eleccions, contra el concepte del vot útil. I pot seria interessant per els recordar a l’electorat que un dels conceptes claus de l’administració Obama ha estat la regeneració verda, potenciar l’enfoc ecològic com a manera de revifar l’economia. Si als EUA ho volen fer, perquè no a Andorra. I un conseller verd seria la millor manera de promoure aquesta nova orientació.
Si fos assessor polític de qualsevol dels partits, calcularia que la clau d’aquestes eleccions està en les parròquies d’Escaldes i Ordino. Amb uns partits i un electorat molt poc ideologitzat, el suport explícit dels Srs. Martí i Espot a una determinada candidatura pot movilitzar un volum de vots més que suficient per guanyar les eleccions.
Com a assessor polític, vaig concloure la resposta al meu amic, em preparo per veure un espectacle professionalment força interesant. Però com a resident, estic molt preocupat pel que passi al dia després de les eleccions. Un Consell dividit, sense cap majoria clara, pot allargar el procés de negociació i elecció del nou govern, en el pitjor moment per aquest país. Per tant, esperem que al dia següent de les eleccions, guany qui guany, tots fiquin per davant dels interessos del seu partit les necessitats del nostre país.
Si fos assessor polític del PS, estaria bastant preocupat. Fa uns mesos, l’estrategia estava clara i els socialistes podien dibuixar un panorama bastant il·lusionant de cara a guanyar les eleccions. Un govern lliberal desgastat pel pas dels anys, per la crisi econòmica i pels problemes interns, i un escenari bipartidista on el PS es podia vendre com l’única opció de canvi, la paraula màgica des de que l’Obama s’ha convertit en president del EUA. Però de cop surten dos nous projectes polítics, i tota aquesta estrategia queda en fora de joc. Aquests dos nous partits s’ubiquen al centre i, com no, també s’agafen a la bandera del canvi. Per empitjotar les coses, els candidats d’aquests dos nous projectes són joves i fotogènics, amb una imatge moderna, professional i dinàmica (o aixo diuen), molt més atractiva que la del Sr. Bartomeu. I la imatge, com ha demostrat l’Obama, fa molt.
I, el que resulta encara més preocupant, aquests dos nous partits s’ubiquen en un hipotètic centre ideologic, deixant només la banda esquerra al PS, quant Andorra és un país sociologicament allunyat de l’esquerra més clàssica. Caldria ser un Messi de la política per guanyar unes eleccions jugant tant escorat a l’esquerra.
I si fos assessor polític del PLA? Doncs, per continuar amb el símil futbolístic, per els arriva el moment de jugar a la contra. El canvi està de moda, ja ho hem dit, però sembla ben difícil enganxar aquesta etiqueta a un candidat, l’Albert Pintat, que repetirà com a cap de govern i a un partit que ha estat dirigint el país durant més d’una decada de forma ininterrompuda. Si fos assesor del PLA, tindria clar l’argument amb el qual adreçar-me a l’electorat; davant d’un panorama de crisi, a qui s’estima més tenir al davant del Govern, una persona amb o sense experiència? Perquè tal i com pinten les coses, no es moment per anar fent experiments. I, a més a més, tothom sap que un canvi de govern, i més si comporta un canvi de partit al capdavant, provocaria temporalment una paràlisi en el funcionament institucional. Per tant, votar PLA seria assegurar actuacions per treure el país endavant amb immediatesa. El repte està en vendre aquesta formula d’una forma atractiva a l’electorat, donat que els rivals diran que és aquesta mateixa formula precisament la que ens ha portat on estem.
I si fos assessor dels nous projectes de centre? Doncs la meva principal preocupació seria trobar un element diferenciador, un avantatge competitiu sobre l’altre. Perquè tots dos semblen massa similars, oi? Ideologicament de centre, amb cares noves al capdavant, amb el concepte, una altra vegada, del canvi com a banderin de enganche pels votants; quina diferència hi ha entre votar ApC i Nou Centre? I un producte que no es diferencia és un producte que no crida l’atenció i que, per tant, la gent no compra.
Si fos, més específicament, assessor d’Andorra pel Canvi, començaria a treballar arguments per contrarestar el que probablement serà el retret més gran dels meus adversaris, i és que el Sr. Nomen no és més que un home de palla. Poc canvi, diran els seus adversaris, pot representar un projecte on darrera del candidat tenim les mateixes cares i els mateixos interessos de sempre. A més, serà operatiu el Govern d’un partit amb tants interessos particulars de grups i persones?. Probablemet per aquest motiu hem vist les últimes setmanes al Sr. Nomen tant als mitjans, intentant posicionar-se com a única cara visible, i deixar en un segon o tercer terme a tots els grups d’interessos que té darrera.
Si fos assessor polític dels Verds, tindria que lluitar, més que mai en aquestes eleccions, contra el concepte del vot útil. I pot seria interessant per els recordar a l’electorat que un dels conceptes claus de l’administració Obama ha estat la regeneració verda, potenciar l’enfoc ecològic com a manera de revifar l’economia. Si als EUA ho volen fer, perquè no a Andorra. I un conseller verd seria la millor manera de promoure aquesta nova orientació.
Si fos assessor polític de qualsevol dels partits, calcularia que la clau d’aquestes eleccions està en les parròquies d’Escaldes i Ordino. Amb uns partits i un electorat molt poc ideologitzat, el suport explícit dels Srs. Martí i Espot a una determinada candidatura pot movilitzar un volum de vots més que suficient per guanyar les eleccions.
Com a assessor polític, vaig concloure la resposta al meu amic, em preparo per veure un espectacle professionalment força interesant. Però com a resident, estic molt preocupat pel que passi al dia després de les eleccions. Un Consell dividit, sense cap majoria clara, pot allargar el procés de negociació i elecció del nou govern, en el pitjor moment per aquest país. Per tant, esperem que al dia següent de les eleccions, guany qui guany, tots fiquin per davant dels interessos del seu partit les necessitats del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada