SENYORS, UN POQUITO DE POR FAVOR

“Un Consell dividit, sense cap majoria clara, pot allargar el procés de negociació i elecció del nou govern, en el pitjor moment per aquest país. Per tant, esperem que al dia següent de les eleccions, guany qui guany, tots fiquin per davant dels interessos del seu partit les necessitats del nostre país.”

Aquest era l’últim paràgraf d’un article que vaig escriure fa ara 3 mesos, sobre les eleccions que s’havien de celebrar el 26 d’abril. Tampoc és que pugui presumir de les meves habilitats de predicció, perquè poca cosa més vaig encertar en aquell article; finalment Albert Pintat i Vicenç Mateu no van presentar-se, Nou Centre i el PLA van crear Coalició Reformista quan ningú ho creia possible, el posicionament de Ventura Espot a Ordino no va ser tant decisiu com m’ho semblava. Vaja, que si hagués fet una quiniela, no n’encerto ni cinc. Però malauradament, de tot allò, només hi ha una cosa que s’ha convertit en realitat: a 6 dies per a l’acte d’investidura, encara no s’ha arribat un pacte que asseguri un govern estable i de consens.

Deia John Fitzgerald Kennedy allò ja tantes vegades repetit de “No demanis que pot fer per tu el teu país, sinó que pots fer tu pel teu país”. En aquest moment, els partits presents al Consell semblen entregats a una partida de poker on tothom amaga les seves cartes, llença farols i calcula fins a on pot treure suc als seus consellers. Parafrasejant a JFK, no és moment per demanar que pots treure dels teus consellers, sinó que pots fer pel teu país amb els teus consellers. I tant si val que en tinguis 13, 11 o 3.

Si escoltes uns i altres, sents de tot. Que si la culpa és de A, que si B no està preparat per governar, que si C només vol agafar cadira, etc.. I saben què, senyors? Què no ens interessa. Vostès sabran si ho fan amb un acord programàtic, amb un govern de concertació, concentració, cooperació, congregació, consolidació o com li vulguin dir. L’únic que volem, millor dit, exigim és que arribin a un acord sòlid, estable i que comencin a prendre mesures per treure a Andorra de la crisi.

Perquè els ciutadans ja han complert amb la seva part, escoltant, valorant, decidint, votant i donant a cada partit la seva quota de poder polític. Ara és el moment en que els polítics han de donar la talla. I no crec que hi hagi en tot Andorra una sola persona, ciutadà o residents, que entengués una falta d’acord que aboqués al país a un any de govern en funcions i unes noves eleccions, perquè la situació econòmica actual requereix precisament tot el contrari, un Govern fort capacitat per pendre actuacions fermes, decidides i ràpides. O sigui que, com deia Fernando Tejero, el conserge de la coneguda sèrie “Aquí no hay quien viva”, un poquito de por favor, que el país ho necessita.

De totes maneres, crec que podem ser optimistes. Pel que conec, penso que la majoria de les persones que han sortit escollides al Consell són gent capacitada per veure més enllà dels interessos partidistes. I el poble andorrà també sabrà valorar la generositat d’aquells que posen al país davant del partit. O sigui que el 26 tindrem Govern, i el 27 tots a treballar per treure el país endavant. I aquesta vegada si que espero encertar la meva predicció.